Arxiu de Desembre, 2007

h1

Desembre 28, 2007

Deixa’m que reculli el mal que te causat

h1

navidad

Desembre 24, 2007

y endulza en el hogar.

 Que ni con el árbol, ni con sus luces, ni con miles de regalos, puede estar ten lleno como cuando estas a mi lado

h1

assasinar el temps

Desembre 19, 2007

Moments en que, el temps s’atura. Que no valen ni segons, ni minuts, ni hores.
Que em transportes a una dimensió llunyana. Que els peus no em toquen a terra. I que de la ment s’esvaeix tot el demés.
Que no hi ha problemes. Només estem tu i jo.

I el meu estòmac, que per agafar protagonisme s’empetiteix.
I les meves cames, que per voler desaparèixer, tremolen.

Gràcies, per fer-me sentir especial.

h1

de viajes

Desembre 17, 2007

Caminé mil caminos. Nadé mil mares. Atravesé volando mil cielos. Escalé la montaña más alta para tocar el cielo. Siempre en busca de encontrar algo. Y sin saber el destino de mi viaje, bajé al mismo infierno.Como un pirata sin tesoro.Como un niño sin caramelo.Como abeja sin su flor.Pero ahora he encontrado un nuevo mundo, dentro de tus ojos. Déjame quedarme en este nuevo mundo.Y la próxima vez que suba a una montaña, será para cogerte una estrella

h1

El Camp

Desembre 4, 2007

Pel camp de la vida ens perdem entre camins que ens han de dur a la felicitat. Potser l’amor està darrere aquell rierol, o potser darrere d’aquell arbre que es veu més enllà. Potser la tranquil·litat reposa i ens espera entre aquelles flors. Potser la diversió ens la donarà aquell salt d’aigua des de la roca.

Però per què el vent ens empeny muntanya avall?

Arriba un moment en que, mentre camines per aquest camí costerut t’atures i contemples el què t’envolta: uns ocells estant cantant i altres festejant, una marieta s’enfila per la fulla d’una flor, les granotes salten dins el toll espantades pels teus passos. I penses que, potser ja has arribat a la felicitat. Però no veus cap arbre per que et doni l’ombra necessària per suportar els dies calorosos ni fruita per alimentar-te. I l’aigua del toll, en el fons tampoc està tant neta.

Aleshores entens, que en aquest lloc similar al l’Edèn no t’hi pots quedar, que el camí cap a la felicitat no s’ha acabat… i allà lluny, veus com el camí es bifurca.